"Tot allò aprés dels Blogs"

Paraules que he aprés

Bitácora: fa referència a una bitácora de red o blog. És l’idea de portar un registre cronològic de successos. Prové dels quadernos de bitácora dels barcos, i sutilitza preferentment quan el autor escriu sobre la seu apropia vida com si fos un diari. Webring: són pàgines obertes que inclouen a membres d ela comunitat en diaris en línea Protocolo Finger: aquest protocol proporciona informació detalla dels usuaris de una maquina estiguen o no connectats en aquell moment al servei. Permalinks, Blogrolls I Trackbacks: son enllaços. Interfaz: permet la circulació correcta i senzilla de la informació entre varies aplicacions y entre el propi. Spam, troles, lechers, usuarios títeres, newbies: són els enemics del correcte funcionament del blog. Son programes que provoquen errors.

Pròpia reflexió

Un blog, és un lloc web on els usuaris periòdicament l’actualitzen. Aquest espai web, recopila cronològicament els textos dels autors. Es a dir, que apareixen els textos escrits dels més nous als escrits fa més temps. La característica dels blogs, és que el usuari que el visita pot mantindre un fil, és a dir seguir un tema mitjançant comentaris, però aquesta opció el creador del blog, pot o no habilitar-la de tal forma que pot fer que no es puguen comentar els textos.

A nivell d’ensenyament educatiu, considere que les opcions de aprofitar aquesta idea són moltes. Pot ser seria una bona opció que el mestre tinguera un Blog, i en aquest publicara activitat a desenvolupar, o links on els xiquets pogueren encontrar informació de treballs... ja que aquestos blogs poden ser adapatas a qualsevol àrea, nivell educatiu i metodologia docent.

Però també veig que seria més efectiu el treball dels blogs a partir del 2º cicle el treball en els blogs de altres i ja al 3º cicle la pròpia experiència mitjançant la creació de un blog propi.

D’altra banda el que si que veig molt interessant, és d’utilització dels blogs per a la comunicació entre el professorat, tant a nivell de claustre o de les diferents escoles del poble, ja que seria bo per a la programació i el desenvolupament de projectes per al poble, i de intercanviar informació. Con ens deia la professora de didàctica de l’educació, tot el que siga per a fer l’aldea global serà interessant a nivell de centre.

També seguint en la comunicació entre professors, podem encontrar útil la comunicació en centres externs al poble, incloent comunitats docents de altres províncies o països.

Per últim no seria una idea descabellada, la utilització per a tindre comunicació en els educadors dels alumnes i la pròpia associació de pares/mares de l’escola.

Aquesta ha sigut la meua reflexió de tot allò que he pogut extraure de la lectura dels textos. Ha sigut molt interessant, ja que jo utilitze xarxes socials, i no havia pensat mai en incloure aquestes tecnologies en l’escola...